Aprofitant la comparació que estableix la meva companya Clara Medina al seu Bloc entreel codi oral i el codi escrit, ampliaré la informació de la seva entrada titulada "Descriure i escriure" on ens parla sobre diversos aspectes referents al codi oral i al codi escrit i, en conseqüència, de les habilitats lingüístiques que aquests comprenen.
Aquestes quatre habilitats són: parlar, escoltar (codi oral), escriure i llegir (codi escrit).
Així doncs, la Clara comença la seva entrada dient-nos que les diferències bàsiques entre el codi oral i l'escrit són:
- L'oral és immediata mentre que l'escrita és diferida.
- Les característiques gramaticals (textuals) dels textos orals i dels escrits.
- No existeixen situacions de comunicació exclusiva entre l'oral i l'escrit.
Amb aquests punts sintetitzats la meva companya vol dir que, en primer lloc, la comunicació oral és immediata en el temps ja que els sons els percebem en el mateix moment de la seva emissió mentre que la comunicació escrita és diferida perquè podem redactar un escrit que algú no llegeixi en un període de temps indeterminat.
A més de les diferències que ha citat la Clara, a partir dels meus apunts presos a classe i de tot el que he après de cara al examen de l'assignatura de COED, puc dir també que:
La comunicació a nivell oral és de caràcter efímer, ja que els sons només els podem percebre el temps que perduren en l'aire. En canvi, la comunicació oral perdura ja que un escrit pot ser llegit i rellegit les vegades que es vulgui.
A més, el codi oral permet una interacció entre l'emissor i el receptor que no permet el codi escrit. Amb això vull dir que en la comunicació oral, tant emissor com receptor poden veure les seves respectives reaccions en vers el missatge que s'està transmeten.
Una altra diferència molt notòria és l'ús que es fa dels codis no-verbals en el medi oral, a diferència de l'escrit, on els codis no-verbals tenen poca importància.
Els codis no-verbals són les mirades, els gestos, etc. que poden remarcar el significat del missatge que vol traslladar l'emissor al receptor.
Un altre aspecte que diferencia el codi oral de l'escrit és que la comunicació oral és un acte espontani ja que podem rectificar allò que diem però no ho podem esborrar.
L'escrit, en canvi, permet fer tants canvis i modificacions com volguem i implica una comunicació més elaborada que la oral.
A banda de tot això, per l'examen de COED se'ns va demanar que cadascú escollís un text dels que havíem treballat a classe i el relacionés amb els continguts treballats al llarg de l'assignatura.
Doncs bé, el meu text es titula "escoltar i sentir" i com està directament relacionat amb tot el que acabo d'explicar sobre el codi oral i l'escrit, a continuació explicaré quines són les relacions que vaig trobar entre el meu texts i els continguts de COED.
En primer lloc, hem de tenir molt present que escoltar és una de les quatre habilitats lingüístiques que hem de dominar per a poder comunicar-nos en totes les situacions possibles.
L’habilitat d’escoltar està relacionada, en major o menor mida, amb les altres tres habilitats lingüístiques. Per començar, està directament lligada amb l’habilitat de parlar ja que totes dues pertanyen al medi o codi oral i, per tant, comparteixen característiques pròpies del codi oral. Algunes d’aquestes característiques comuns entre escoltar i parlar són:
- La comunicació immediata en el temps i en l’espai.
- Comunicació efímera: Només podem percebre els sons el temps que duren en l’aire.
- Interacció: Emissor i receptor poden veure les seves respectives reaccions.
- Estructura oberta: L’emissor pot fer canvis durant el discurs, modificant la situació.
- Ús codis no - verbals: gestos, mirades,etc.
A més, tant escoltar com llegir són dos actes comunicatius que tenen una finalitat receptora. Per tant, comparteixen característiques com: Són processos actius, busquen un objectiu (llegir: entendre, escoltar: captar informació), són processos d’interacció (llegir: entre qui llegeix i el text, escoltar: entre l’emissor i el receptor), etc.
En referència a la capacitat d’escriure, ens trobem amb menys coincidències respecte a l’escolta ja que una de poques similituds podria ser que a través de l’escolta podem comprendre un text prèviament escrit.
Tant llegir com escriure són dues habilitats que pertanyen al codi escrit, per tant, guarden més diferències que no pas similituds amb l’habilitat d’escoltar. Algunes d’aquestes diferencies serien:
- Llegir i escriure impliquen un canal visual mentre que escoltar implica un canal auditiu.
- Llegir i escriure exigeixen una comunicació elaborada (corregir i refer el text) mentre que escoltar és un acte espontani (es pot rectificar però no esborrar allò que es diu).
- Tant en la lectura com en l’escriptura es poc freqüent l’ús de codis no verbals. En l’escolta, en canvi, els codis no verbals són molt presents.
A part de dominar les habilitats lingüístiques, per a que l’escolta sigui vàlida o correcte, el discurs o missatge de l’emissor ha de complir uns certs requisits. Alguns d’aquests requisits bàsic són:
- Adequació: El missatge ha d’estar adaptat a la situació comunicativa del moment.
- Coherència: El missatge que es vol transmetre ha de tenir una certa lògica.
- Correcció: Ha d’haver una mínima correcció lingüística per a que el missatge sigui clar.
- Varietat dialectal: Ha de tenir en compte la varietat dialectal del seu oient i utilitzar expressions adequades a aquesta a fi que el missatge pugui ser entès.
A més, per a poder complir aquestes pautes necessàries per a que es doni una escolta efectiva, l’emissor ha de posseir una certa competència comunicativa. Sense aquesta competència no podrà emetre un missatge adequat, coherent, etc ja que la competència comunicativa consisteix principalment en la capacitat d’una persona de conèixer una llengua i de saber utilitzar-la de manera correcta adequant-se a casa situació comunicativa.
D’altra banda, escoltar implica pensar, reflexionar sobre la informació que ens arriba, sobre allò que ens estan dient per a poder donar una contestació (si es vol). Sense el pensament el llenguatge no seria possible i per tant, no podríem expressar les nostres opinions, ni donar una contestació si ho creiem necessari, és a dir, no seriem capaços d’establir un diàleg amb l’emissor al qual estem escoltant.
A més, en l’acte d’escoltar també intervé el procés de la memòria ja que, de manera conscient o no,si el missatge que ens estan transmeten ens interessa, intentarem retenir-lo fent ús de la nostra memòria. El llenguatge, doncs, és el principal suport de la memòria ja que gràcies al llenguatge es poden transmetre coneixements. Per exemple, gràcies al llenguatge i a la memòria podem transmetre coneixements de generació en generació (llegendes, per exemple). Per tant, el llenguatge ajuda a mantenir viva la memòria, tant col•lectiva (d’un poble, per exemple ) com individual.
Per últim, com hem pogut veure, és evident que escoltar implica un procés de comprensió ja que si no entenem el missatge que ens vol transmetre l’emissor l’escolta no resultarà gens efectiva. Per tant, si no dominem el codi oral, difícilment podrem comprendre el que escoltem. És més, si no dominem el codi oral tampoc ho farem amb l’escrit ja que el codi escrit implica una complexitat major que l’oral a diferents nivells: sintàctic, lèxic, etc.
En definitiva, escoltar no es tan senzill com sembla ja que implica tot un procés del qual l’interès personal n’és el motor. A més, existeixen una sèrie de factors que hem de tenir molt en compte per tal de realitzar una bona escolta.
