miércoles, 28 de octubre de 2009

Qui ets, tu? GANES DE VIURE






La foto que he triat intenta reflectir les similutuds que m'evoca la persona a la qual descric amb un nadó.

La persona descrita és una persona molt activa, vital... d'aquí el títol "ganes de viure" ja que un nadó tot just comença a viure i ho prén tot amb il·lusió i ganes.


A més, un nen petit, igual que la noia que descric, sempre sol transmetre al·legria ja que encara no coneix la tristesa de les males experiències i acostumen a regalar un somriure a canvi de poca cosa.

Un altre punt comú entre aquestes dues persones és la seva transparència.
Un nadó és transparent perquè ho mostra tot tal qual ho sent i la persona descrita, també. Tot i que no fa gaire que la conec, m'inspira molta confiança.


Per acabar, com ja he dit, aquesta persona forma part de la meva vida des de fa poc temps (igual que la "personeta" de la foto) i ja els tinc molt apreci a totes dues.

Vídeo fet a TIC

domingo, 25 de octubre de 2009

"Va de mestres"

A continuació, penjo un dels cinc fragments que havíem de triar i comentar del llibre "Va de mestres" que m'ha semblat interessant pel que representa la família de cara a la nostra futura professió.




“La família, una institució a règim” (pàgina 106”

“La família com a institució s’ha aprimat, talment com si s’hagués sotmès a una dieta sense misericòrdia. Les mares – sobre tot les mares – ja no poden exercir com abans allò que anomenem la socialització primària. Els pares, o els homes que exerceixen aquest paper, quan tenen feina i encara no s’han prejubilat, acostumen a ser una figura mig absent, com ha passat gairebé sempre. I encara podem parlar de la situació dels àpats. Abans en una casa hi havia una àpats compartits durant els quals els membres de la família es reunien al voltant d’una taula i compartien històries, crrences, comentaris banals, tafaneries, felicitacions, renys, discussions... En fi, es traspassaven de manera vivencial – no n’hi ha cap altra que sigui més efectiva – els valors acceptats per la comunitat.”


COMENTARI:

En aquest cas, he destacat aquesta part del llibre perquè hem sembla que fa una reflexió sobre el concepte de família que cal tenir en compte.

Ens vol dir que cada família és diferent i, per tant, no ens podem basar en un únic model de família (com passava fa temps) sinó que , com a mestres, hem de tenir present que el model i el concepte de família han anat canviant molt al llarg del temps.

A més, el text ens descriu alguns papers o rols que té cada membre d’una família dins d’aquesta en l’actualitat (l’home absent, la dona treballadora, etc.).

Per últim, està bé detenir-nos en la utilitat de petit rituals com, per exemple, seure junts a la taula a l’hora dels àpats i reflexionar perquè s’estan perdent aquestes petites costums que poden ser de vital importància en el bon funcionament d’una família.

En conclusió, m’ha semblat curiosa la metàfora “la família a règim” que han fet servir els autor per referir-se als “retalls” que està patint la institució de la família, és a dir, ja no només s’estan perdent aspectes a nivell social sinó que cada nucli familiar cada vegada sembla tenir-ho més difícil per a funcionar com a tal.

miércoles, 21 de octubre de 2009

miércoles, 7 de octubre de 2009