EL TEXT

En aquesta nova entrada, ampliaré i puntualitzaré diversos aspectes citats per la meva companya Clara Medina a la seva entrada titulada "La Composició del text" http://claramv.blogspot.com/2009/12/la-composicio-del-text-planificacio.html

Crec que la Clara ens dóna una explicació molt encertada sobre les pautes que hem de seguir a l'hora d'elaborar un text. Concretament, ens diu que un text ha de complir tres parts bàsiques:

1. PLANIFICACIÓ: planificar és reflexionar, és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
2. REDACCIÓ: redactar és transformar els plans i les idees en el llenguatge escrit, en un text coherent, tenint sempre en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.
3. REVISIÓ: revisar és examinar, és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar le que calgui per millorar el text.

Aquestes pautes coincideixen, certament, amb el procés estudiat a l'assignatura de COED sobre com fer un bon text.
Tot i això, la meva companya Clara s'ha oblidat de citar les característiques bàsiques que ha de complir tota mena de text encara que segueixi les pautes anteriors.

Per començar, trobem L'ADEQUACIÓ. L'ADEQUACIÓ és el grau d'adaptació que ha de tenir un discurs i text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietar dialectal i de registre.
Això vol dir que hem de saber adaptar el text a la situació que requereixi cada moment, però sobretot, al lector al qual anirà destinat ja que si, per exemple, escribim un text que llegirà una persona amb una varietar dialectal diferent a la nostra, ens hi haurem d'adaptar.

En segon lloc, hem de tenir molt present la COHERÈNCIA.La COHERÈNCIA és la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és i, a més,estableix una relació lògica.La coherència, per tant, és donar sentit a allò que diem, que tingui alguna mena de sentit el text que hem elaborat.
La coherència s'aconsegueix a través d'elements com els connectors.

A més, hem de fer ús de la CORRECCIÓ.És a dir, hem de fer ús d'una correcció lingüística, de les normes d'ús de la llengua per tal que el nostre text sigui fàcil d'entendre.

Per últim, existeixen altres elements que hem de fer servir quan elaborem un text com, per exemple, la variació.
Aquests altres elements són més secundaris però els que hem citat anteriorment són del tot necessaris per donar sentit al nostre text, per fer-lo més fàcil d'entendre, etc

GIMP

Avui intentaré ampliar la informació que ens va donar la nostra companya Laura Hedo en el seu bloc, concretament a l'entrada titulada "Utilització del Gimp".

La Laura ens defineix el programa GIMP com "un programa (programari lliure) que permet retocar imatges i fer collages, és a dir és un programa semblant que el Photoshop però el GIMP és molt més compatible".


Aquesta definició és correcta però a mi m'agradaria aprofundir més en què és el programa GIMP ja que és un programa que encara s'utilitza poc degut a que es troba bastant desplaçat a causa de l'ús del Photoshop.

GIMP significava originalment «General Image Manipulation Program» («Programa de manipulació d'imatges general»). Aquest programa ens serveix,entre d'altres coses, per processar gràfics i fotografies digitals.
Els usos més típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges.
També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

El GIMP, com ja ens ha dit la Laura, és un programa lliure però això no és tot ja que el podem considerar com una prova que el procés de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avançats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el camí d'altres projectes com, per exemple, el Mozzila Firefox.

A més d'un ús interactiu, GIMP permet l'automatització de molts processos mitjançant diferents opcions.
Per exemple, inclou un llenguatge dit Scheme que es pot usar per a això, a més d'altres alternatives.
D'aquesta manera ens permet escriure guions i plugins per a GIMP que poden després ser utilitzats interactivament; a més és possible produir imatges de manera totalment no interactiva (per exemple, generar al vol imatges per a una pàgina web) i realitzar un processament que canviï el color o converteixi imatges.
Per a tasques automatitzables més simples, probablement sigui més ràpid utilitzar un paquet com el ImageMagick, però GIMP té característiques molt més potents.

Així doncs, és molt recomanable l'us del GIMP ja que és de facil ús per a tothom i ofereix un ventall de possibilitats per a treballar amb les imatges molt més ampli que no pas altres programes.

Presentacions

En aquesta petita entrada penjo un accés directe a algunes de les presentacions que hem anat fent al llarg de les sessions de l'assignatura de TIC ja que no les vaig posar en el seu moment i hem sembla important que tothom hi pugui tenir accés per si necessita aquesta informació en algun moment determinat.

En el link següent es troba la presentació feta sobre el igoogle: http://docs.google.com/present/view?id=dgshzkj4_10dtbkhjdq

En el link que possaré a continuació s'accedeix a la presentació que vam fer per parelles per al treball de territori, en el meu cas el tema era sobre "El Mercat del Clot": http://docs.google.com/present/view?id=djngcx2_4rfxsk2gp

A continuació, una de les primeres presentacions que vam fer sobre els portàtils i els nens: http://docs.google.com/present/view?id=dfgpwq78_9htg264c9

Debat del meu grup

Crec que vaig donar una opinió molt general del que hem va semblar el debat del meu grup. Així doncs, en aquesta entrada hem dedicaré a millorar la meva entrada en la qual vaig donar una opinió sobre com havia anat el debat del meu grup i els de la resta de grups en general.
Sé que les entrades es poden editar però prefereixo fer una ampliació en una de nova per veure coma evolucionat la meva manera de relitzar les entrades.

Per començar, Penso que el nostre debat va estar bé principalment perquè vam sapiguer donar arguments estructurats i convincents com, per exemple:

- LA SINGULARITAT DEL NEN: Els nens han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, ja que els interessos de cada nen/a no són els mateixos ni el seu creixement es desenvolupa de manera idèntica. Per tant, cada nen aprèn de manera diferent i en diferents moments. Hem de respectar les característiques de cada alumne, intentant desenvolupar al màxim les seves capacitats independentment de les dels altres.
- APRENENTATGE AUTÒNOM, NO IMITACIÓ: Els nens més petits no han de aprendre-ho tot per imitació dels grans sinó que han d’aprendre valors com, per exemple, la responsabilitat per si mateixos. Hi ha infinitat de coses que han de surti de dins del nen i no han de ser fruit de la imitació com per exemple: demanar perdó, elogiar als altres, etc.
- DIFERENTS ETAPES DE JOC: Segons la seva edat, els nens experimenten una etapa determinada de joc (com bé defensa Piaget), és a dir, els nens aprenen a través de l’etapa de joc en què es troben: experimenten els objectes i coneixen el seu entorn a partir del joc, per tant, no han de jugar a allò que juguin els més grans i que encara no coneixen o a allò que juguen els més petits i que ja han experimentat sinó han de viure la etapa que els correspongui.
- ELS GRANS NO PODEN FER DE MESTRES: dels més petits malgrat que sàpiguen més coses que aquests. Entre d’altres coses, no poden fer de mestres per què els manquen gairebé totes les qualitats que ha de tenir un mestre degut a la seva edat però a més, haver d’ensenyar o guiar als més petits en l’aprenentatge, pot fer que el seu propi aprenentatge es vegi afectat negativament ja que si el nen es troba repetint coses que ell ja sap, perdrà tota mena d’interès per la matèria en qüestió. A més, l’aprenentatge dels més grans no avançaria i es quedaria estancat en allò que ja sabien.
- SENTIMENTS DELS MÉS PETITS: Molts dels nens més petits de la classe, lluny de sentir-se ajudats pels més grans, poden arribar a sentir-se intimidats en certa manera per la presència d’aquests a la seva aula i deixar de preguntar-se coses que per als grans puguin resultar òbvies per vergonya a ser posats en evidència.


Amb arguments com aquests, i una vegada finalitzat el debat, hem va satisfer la valoració positiva que van tenir la resta de compnays amb l'expossició que havíem fet les noies del meu grup ja que considero del tot just l'aprobat que ens vam treballar per a que el debat quedés el millor possible.

A més del debat, cal tenir en compte que hem fet altres expossicions orals com, per exemple, les de territori.
Tant per les expossicions de territori com per a la realització dels debats considero, personalment, que han estat molt útils les pautes que ens donava el llibre "Com parlar bé en públic" que ens va recomanar llegir l'Imma i del qual ens va proposar fer un resum amb allò que nosaltres consideréssim més rellevant.

Els aspectes més rellevants per a mi del llibre que m'han ajudat a l'hora de realitzar totes les expossicions orals que hem hagut de fer han estat:

El control dels nervis:
Les 6 coses que, segons el llibre, ens permetran controlar els nervis:

- L’efecte melic: L’orador analitza i controla les seves sensacions això podrà ser conscient de qualsevol símptoma que reveli nerviosisme i l’eliminarà.
- És normal estar nerviós: l’adrenalina. No hem de procurar no estar nerviosos perquè és impossible. Hem d’acceptar que estem nerviosos i procurar mantenir aquests nervis sota control.
- Una bona preparació: la millor garantia. Amb un bon guió preparat i estructurat, la persona que exposa estarà segura del que vol dir i reduirà els seus nervis.
- Experiència i pràctica: més autoconfiança. Només es pot aprendre a parlar en públic parlant-hi, fent autocrítica de cada xerrada i millorant en la següent.
- Alguns trucs pràctics: si ens falla la veu haurem d’aclarir la gola amb aigua, respirar profundament abans de començar, etc.
- Si ens quedem en blanc: Ho podem reconèixer obertament sense demanar disculpes, a més, repetint l’últim que hem dit ens serà més fàcil tornar a agafar el fil.

Potser a l'hora de dur a terme no he tingut en comptem tots els detalls concrets per a controlar els nervis però si que m'ha servit per a aplicar alguns "trucs" que poden fer que, encara que estiguem del tot nerviosos, la nostra audiència no ho percebi.

Improvisació i naturalitat
Un bon discurs oral no ha de ser llegit per dos motius:
- 1: Aquell que llegeix no té en compte el factor QUI, no té en consideració les reaccions del públic perquè llegeix el que porta preparat interessi o no.
- 2: Els textos de l’orador que llegeix acostumen a estar estructurats amb expressions complexes i recargolades que no funcionen bé oralment.
La principal qualitat d’un bon orador és la naturalitat.
Un dels grans problemes que cal evitar és cohibir-se davant del públic i deixar d’actuar amb naturalitat perquè llavors intentarem dir de manera complicada una cosa que és simple.

El guió i la memòria
Si volem improvisar hem de complir dues condicions:
- 1: Dominar el tema que tractarem.
- 2: Memoritzar el que volem dir.

Trobo que aquests punts són del tot certs ja que jo hem vaig aprendre tot el que havia de dir entenent-ho i, així, vaig poder improvitzar en algun moment sense cap mena de problema ja que no sempre diem el que havíem après al peu de la lletra sinó que acabem utilitzant altres expressions que ens surten en el moment de parlar degut a l'espontaneïtat que suposa aquest acte.

En definitiva, aquests punts que he citat anteriorment són una bona mostra de la utilitat que he pogut donar als "consells" del llibre per a poder ser una bona oradora.
Ara només espero poder seguir millorant la meva manera d'expossar els futurs treballs que haguem de fer.

Debats

Tothom, qui més qui menys, ha opinat al seu Bloc sobre què li han semblat els debats universitaris que vam haver de fer en grups de 10 persones per a l'assignatura de COED.
La meva compana Alba Salinero, per exemple, en la seva entrada titulada "Debats" ha anat seguint els debats que s'han fet cada setmana i els ha valorat segons la seva opinió però... Què és el que hem de tenir realment en compte a l'hora de valorar un debat universitari?

A continuació, donaré les pautes en les quals ens hem de fixar quan volguem o haguem de valorar qualsevol debat universitari.

Per començar, hem de tenir present que ens hem de fixar principalment en tres aspectes bàsics, aquests són: Aspectes discursius, Aspectes d'Oratòria i Aspectes organitzatius.

En primer lloc, trobem els Aspectes Discursius. Amb això ens referim a que hem de parar especial atenció a l'estructura dels arguments que dóna cada grup, és a dir, veure si allò que ens estan dient o argumentant per a defensar la seva posició segueix un cert ordre.

A més, hem de veure si s'han ajustat al tema sobre el qual tractava la seva exposició o han anat derivant cap a altres temes més secundaris i de menys importància.
També és important que no es repeteixin massa les idees o arguments ja que una cosa és remarcar una idea per a que quedi més clara i una altra ben diferent és repetir allò que ja s'ha dit sense cap mena de reforç: exemple, citació, etc.

Precisament els exemples també són importants. Com hem dit, un exemple pot ajudar a reforçar una idea però sobretot a deixar-la més clara per a que aquelles persones que ens escolten i no han captat el missatge que els volem transmetre, puguin entendre el que els volem dir.

A continuació, dins dels Aspectes d'Oratòria cal "vigilar" si han utilitzat un registre adequat a la situació o, pel contrari, han fet ús d'un registre massa formal o massa complex per al públic.

Potser no cal ni dir que ens hem de fixar en la claretat i la consició dels oradors, és a dir, si s'han explicat de manera clara i sense entrebancs.

Tampoc està de més mirar si s'ha fet ús d'un llenguatge no-verbal coherent, és a dir, uns gestos, mirades, etc adequats a la situació o, en cas contrari, sense cap tipus de significació ja que un orador pot fer algun gest de manera inconscient que no tingui cap mena d'importància.

Dins de l'oratòria també és indispensable una bona correcció lingüística, per tant, hem de valorar si els oradors han fet ús d'aquesta correcció o han comés un excès d'errors lingüístics innecessaris.

Per últim, referent als Aspectes Organitzatius del debat, hem de valorar si hi ha hagut una bona planificació del debat, és a dir, si el grup tenia clar i preparat el que volia dir o, en canvi, han fet massa ús de la imporvització.

Per acabar, altres aspectes discursius més secundaris serien veure si hi ha hagut un bon autocontrol dels nervis per a evitar que aquests juguéssin "males passades" i si s'han respectat els torns de paraules.

Diferències entre el codi oral i el codi escrit

Aprofitant la comparació que estableix la meva companya Clara Medina al seu Bloc entreel codi oral i el codi escrit, ampliaré la informació de la seva entrada titulada "Descriure i escriure" on ens parla sobre diversos aspectes referents al codi oral i al codi escrit i, en conseqüència, de les habilitats lingüístiques que aquests comprenen.
Aquestes quatre habilitats són: parlar, escoltar (codi oral), escriure i llegir (codi escrit).

Així doncs, la Clara comença la seva entrada dient-nos que les diferències bàsiques entre el codi oral i l'escrit són:

- L'oral és immediata mentre que l'escrita és diferida.
- Les característiques gramaticals (textuals) dels textos orals i dels escrits.
- No existeixen situacions de comunicació exclusiva entre l'oral i l'escrit.

Amb aquests punts sintetitzats la meva companya vol dir que, en primer lloc, la comunicació oral és immediata en el temps ja que els sons els percebem en el mateix moment de la seva emissió mentre que la comunicació escrita és diferida perquè podem redactar un escrit que algú no llegeixi en un període de temps indeterminat.

A més de les diferències que ha citat la Clara, a partir dels meus apunts presos a classe i de tot el que he après de cara al examen de l'assignatura de COED, puc dir també que:

La comunicació a nivell oral és de caràcter efímer, ja que els sons només els podem percebre el temps que perduren en l'aire. En canvi, la comunicació oral perdura ja que un escrit pot ser llegit i rellegit les vegades que es vulgui.

A més, el codi oral permet una interacció entre l'emissor i el receptor que no permet el codi escrit. Amb això vull dir que en la comunicació oral, tant emissor com receptor poden veure les seves respectives reaccions en vers el missatge que s'està transmeten.

Una altra diferència molt notòria és l'ús que es fa dels codis no-verbals en el medi oral, a diferència de l'escrit, on els codis no-verbals tenen poca importància.
Els codis no-verbals són les mirades, els gestos, etc. que poden remarcar el significat del missatge que vol traslladar l'emissor al receptor.

Un altre aspecte que diferencia el codi oral de l'escrit és que la comunicació oral és un acte espontani ja que podem rectificar allò que diem però no ho podem esborrar.
L'escrit, en canvi, permet fer tants canvis i modificacions com volguem i implica una comunicació més elaborada que la oral.

A banda de tot això, per l'examen de COED se'ns va demanar que cadascú escollís un text dels que havíem treballat a classe i el relacionés amb els continguts treballats al llarg de l'assignatura.
Doncs bé, el meu text es titula "escoltar i sentir" i com està directament relacionat amb tot el que acabo d'explicar sobre el codi oral i l'escrit, a continuació explicaré quines són les relacions que vaig trobar entre el meu texts i els continguts de COED.

En primer lloc, hem de tenir molt present que escoltar és una de les quatre habilitats lingüístiques que hem de dominar per a poder comunicar-nos en totes les situacions possibles.
L’habilitat d’escoltar està relacionada, en major o menor mida, amb les altres tres habilitats lingüístiques. Per començar, està directament lligada amb l’habilitat de parlar ja que totes dues pertanyen al medi o codi oral i, per tant, comparteixen característiques pròpies del codi oral. Algunes d’aquestes característiques comuns entre escoltar i parlar són:
- La comunicació immediata en el temps i en l’espai.
- Comunicació efímera: Només podem percebre els sons el temps que duren en l’aire.
- Interacció: Emissor i receptor poden veure les seves respectives reaccions.
- Estructura oberta: L’emissor pot fer canvis durant el discurs, modificant la situació.
- Ús codis no - verbals: gestos, mirades,etc.
A més, tant escoltar com llegir són dos actes comunicatius que tenen una finalitat receptora. Per tant, comparteixen característiques com: Són processos actius, busquen un objectiu (llegir: entendre, escoltar: captar informació), són processos d’interacció (llegir: entre qui llegeix i el text, escoltar: entre l’emissor i el receptor), etc.
En referència a la capacitat d’escriure, ens trobem amb menys coincidències respecte a l’escolta ja que una de poques similituds podria ser que a través de l’escolta podem comprendre un text prèviament escrit.
Tant llegir com escriure són dues habilitats que pertanyen al codi escrit, per tant, guarden més diferències que no pas similituds amb l’habilitat d’escoltar. Algunes d’aquestes diferencies serien:
- Llegir i escriure impliquen un canal visual mentre que escoltar implica un canal auditiu.
- Llegir i escriure exigeixen una comunicació elaborada (corregir i refer el text) mentre que escoltar és un acte espontani (es pot rectificar però no esborrar allò que es diu).
- Tant en la lectura com en l’escriptura es poc freqüent l’ús de codis no verbals. En l’escolta, en canvi, els codis no verbals són molt presents.
A part de dominar les habilitats lingüístiques, per a que l’escolta sigui vàlida o correcte, el discurs o missatge de l’emissor ha de complir uns certs requisits. Alguns d’aquests requisits bàsic són:
- Adequació: El missatge ha d’estar adaptat a la situació comunicativa del moment.
- Coherència: El missatge que es vol transmetre ha de tenir una certa lògica.
- Correcció: Ha d’haver una mínima correcció lingüística per a que el missatge sigui clar.
- Varietat dialectal: Ha de tenir en compte la varietat dialectal del seu oient i utilitzar expressions adequades a aquesta a fi que el missatge pugui ser entès.
A més, per a poder complir aquestes pautes necessàries per a que es doni una escolta efectiva, l’emissor ha de posseir una certa competència comunicativa. Sense aquesta competència no podrà emetre un missatge adequat, coherent, etc ja que la competència comunicativa consisteix principalment en la capacitat d’una persona de conèixer una llengua i de saber utilitzar-la de manera correcta adequant-se a casa situació comunicativa.
D’altra banda, escoltar implica pensar, reflexionar sobre la informació que ens arriba, sobre allò que ens estan dient per a poder donar una contestació (si es vol). Sense el pensament el llenguatge no seria possible i per tant, no podríem expressar les nostres opinions, ni donar una contestació si ho creiem necessari, és a dir, no seriem capaços d’establir un diàleg amb l’emissor al qual estem escoltant.
A més, en l’acte d’escoltar també intervé el procés de la memòria ja que, de manera conscient o no,si el missatge que ens estan transmeten ens interessa, intentarem retenir-lo fent ús de la nostra memòria. El llenguatge, doncs, és el principal suport de la memòria ja que gràcies al llenguatge es poden transmetre coneixements. Per exemple, gràcies al llenguatge i a la memòria podem transmetre coneixements de generació en generació (llegendes, per exemple). Per tant, el llenguatge ajuda a mantenir viva la memòria, tant col•lectiva (d’un poble, per exemple ) com individual.
Per últim, com hem pogut veure, és evident que escoltar implica un procés de comprensió ja que si no entenem el missatge que ens vol transmetre l’emissor l’escolta no resultarà gens efectiva. Per tant, si no dominem el codi oral, difícilment podrem comprendre el que escoltem. És més, si no dominem el codi oral tampoc ho farem amb l’escrit ja que el codi escrit implica una complexitat major que l’oral a diferents nivells: sintàctic, lèxic, etc.
En definitiva, escoltar no es tan senzill com sembla ja que implica tot un procés del qual l’interès personal n’és el motor. A més, existeixen una sèrie de factors que hem de tenir molt en compte per tal de realitzar una bona escolta.

WEB 2.0

Aquesta entrada es basarà en la informació que dóna la meva companya Sandra Fernández en el seu Bloc sobre la web 2.0 a partir de la visita que vam fer , fa un temps, al Cibernàrium.http://sandra-pizarro.blogspot.com/2009/11/cibernarium-i-la-web-20.html

Com es pot veure a l'entrada publicada per la Sandra, ens dóna informació molt útil recollida per ella mateixa en la visita al Cibernàrium.
Per tant, tot i que les dades que ens dóna ella són del tot correctes, jo hem disposo a complementar la seva informació amb la que jo vaig seleccionar de la conferència de la mestra Anna Pérez http://gestioinformacio.blogspot.com/2009/11/blocs-i-educacio.html

Aquesta conferència es centra en l'ús dels blocs a l'escola. Així doncs, també ens aporta informació molt interessant sobre el concepte de web 2.0.

En primer lloc, la meva companya Sandra ens destaca què és el que diferencia a la web 1.0 de la web 2.0 definint-nos la web 1.0 com a web de lectura i la web 2.0 com a web de participació, concretament ens diu que:

"WEB 1.0 : web de lectura WEB 2.0: web de participació.
unitat minima d'informació. continguts més directes
web estàtica. web dinàmica.
navegador-mode de visualització. actualització constant.
navegador, lector, RSS-mode visualització"

La web 2.0 es la web de la gent i ens obliga a aprendre a veure pantalles, escoltar, llegir de manera diferent, escriure amb component interactiu, gestionar continguts,innovar.

L'Anna Pérez, de qui podem obtenir més informació interessant en el seu bloc titulat "Bitàcola de mestratic http://bloc.ravalnet.org/bloc/9_bitacola_demestratic va aprofundir més en aquetes diferències dient-nos que la web 1.0 era una web de caràcter més personal, és a dir, poques persones tenien una web personal no fa gaire temps mentre que, actualment, la web 2.0 suposa una eina de comunicació social ja que tothom pot tenir el seu propi bloc i no només persones sinó col·lectius (escoles, grups de música, etc).

Així doncs, amb la web 1.0 la gent no creava gaires continguts a internet però ara existeix una gran interacció de continguts ja que una persona els crea, els altres ho llegeixen, comenten, etc.

La meva companya Sandra defineix, en el seu bloc, la web 2.0 com a un mitjà de comunicació i una eina per a l'educació.
Aquest punt també va ser molt comentat per l'Anna Pérez ja que ens va voler transmetre que el que hem de fer no és prohibir l'accés a les noves tecnologies als nostres alumnes o als nostres propis fills, sinó que els hem d'ensenyar a utilitzarles d'una manera educativa, aprofitar el gran ventall de possibilitats que ens ofereixen les TIC per a benefici dels nens.

Per això i per totes les coses que va explicar l'Anna Pérez a la conferència que va realitzar a la nostra facultat de Blanquerna, ho vaig trobar del tot interessant ja que va donar moltes dades que ens seran molt útils per a saber com hem de fer servir les TIC amb els nostres alumnes.

Per exemple, també ens va explicar que existeixen dos tipus de comunicació que són la immediata (messenger) i la no immediata (Bloc) i que cadascuna d'elles ens ofereixen la possibilitat de comunicar-nos com nosaltres preferim.

En definitiva, recomano que tothom vegi el vídeo, del qual he creat un enllaç al principi d'aquesta entrada, on queda recollida la conferència de la mestra Anna Pérez.