Debat del meu grup

Crec que vaig donar una opinió molt general del que hem va semblar el debat del meu grup. Així doncs, en aquesta entrada hem dedicaré a millorar la meva entrada en la qual vaig donar una opinió sobre com havia anat el debat del meu grup i els de la resta de grups en general.
Sé que les entrades es poden editar però prefereixo fer una ampliació en una de nova per veure coma evolucionat la meva manera de relitzar les entrades.

Per començar, Penso que el nostre debat va estar bé principalment perquè vam sapiguer donar arguments estructurats i convincents com, per exemple:

- LA SINGULARITAT DEL NEN: Els nens han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, ja que els interessos de cada nen/a no són els mateixos ni el seu creixement es desenvolupa de manera idèntica. Per tant, cada nen aprèn de manera diferent i en diferents moments. Hem de respectar les característiques de cada alumne, intentant desenvolupar al màxim les seves capacitats independentment de les dels altres.
- APRENENTATGE AUTÒNOM, NO IMITACIÓ: Els nens més petits no han de aprendre-ho tot per imitació dels grans sinó que han d’aprendre valors com, per exemple, la responsabilitat per si mateixos. Hi ha infinitat de coses que han de surti de dins del nen i no han de ser fruit de la imitació com per exemple: demanar perdó, elogiar als altres, etc.
- DIFERENTS ETAPES DE JOC: Segons la seva edat, els nens experimenten una etapa determinada de joc (com bé defensa Piaget), és a dir, els nens aprenen a través de l’etapa de joc en què es troben: experimenten els objectes i coneixen el seu entorn a partir del joc, per tant, no han de jugar a allò que juguin els més grans i que encara no coneixen o a allò que juguen els més petits i que ja han experimentat sinó han de viure la etapa que els correspongui.
- ELS GRANS NO PODEN FER DE MESTRES: dels més petits malgrat que sàpiguen més coses que aquests. Entre d’altres coses, no poden fer de mestres per què els manquen gairebé totes les qualitats que ha de tenir un mestre degut a la seva edat però a més, haver d’ensenyar o guiar als més petits en l’aprenentatge, pot fer que el seu propi aprenentatge es vegi afectat negativament ja que si el nen es troba repetint coses que ell ja sap, perdrà tota mena d’interès per la matèria en qüestió. A més, l’aprenentatge dels més grans no avançaria i es quedaria estancat en allò que ja sabien.
- SENTIMENTS DELS MÉS PETITS: Molts dels nens més petits de la classe, lluny de sentir-se ajudats pels més grans, poden arribar a sentir-se intimidats en certa manera per la presència d’aquests a la seva aula i deixar de preguntar-se coses que per als grans puguin resultar òbvies per vergonya a ser posats en evidència.


Amb arguments com aquests, i una vegada finalitzat el debat, hem va satisfer la valoració positiva que van tenir la resta de compnays amb l'expossició que havíem fet les noies del meu grup ja que considero del tot just l'aprobat que ens vam treballar per a que el debat quedés el millor possible.

A més del debat, cal tenir en compte que hem fet altres expossicions orals com, per exemple, les de territori.
Tant per les expossicions de territori com per a la realització dels debats considero, personalment, que han estat molt útils les pautes que ens donava el llibre "Com parlar bé en públic" que ens va recomanar llegir l'Imma i del qual ens va proposar fer un resum amb allò que nosaltres consideréssim més rellevant.

Els aspectes més rellevants per a mi del llibre que m'han ajudat a l'hora de realitzar totes les expossicions orals que hem hagut de fer han estat:

El control dels nervis:
Les 6 coses que, segons el llibre, ens permetran controlar els nervis:

- L’efecte melic: L’orador analitza i controla les seves sensacions això podrà ser conscient de qualsevol símptoma que reveli nerviosisme i l’eliminarà.
- És normal estar nerviós: l’adrenalina. No hem de procurar no estar nerviosos perquè és impossible. Hem d’acceptar que estem nerviosos i procurar mantenir aquests nervis sota control.
- Una bona preparació: la millor garantia. Amb un bon guió preparat i estructurat, la persona que exposa estarà segura del que vol dir i reduirà els seus nervis.
- Experiència i pràctica: més autoconfiança. Només es pot aprendre a parlar en públic parlant-hi, fent autocrítica de cada xerrada i millorant en la següent.
- Alguns trucs pràctics: si ens falla la veu haurem d’aclarir la gola amb aigua, respirar profundament abans de començar, etc.
- Si ens quedem en blanc: Ho podem reconèixer obertament sense demanar disculpes, a més, repetint l’últim que hem dit ens serà més fàcil tornar a agafar el fil.

Potser a l'hora de dur a terme no he tingut en comptem tots els detalls concrets per a controlar els nervis però si que m'ha servit per a aplicar alguns "trucs" que poden fer que, encara que estiguem del tot nerviosos, la nostra audiència no ho percebi.

Improvisació i naturalitat
Un bon discurs oral no ha de ser llegit per dos motius:
- 1: Aquell que llegeix no té en compte el factor QUI, no té en consideració les reaccions del públic perquè llegeix el que porta preparat interessi o no.
- 2: Els textos de l’orador que llegeix acostumen a estar estructurats amb expressions complexes i recargolades que no funcionen bé oralment.
La principal qualitat d’un bon orador és la naturalitat.
Un dels grans problemes que cal evitar és cohibir-se davant del públic i deixar d’actuar amb naturalitat perquè llavors intentarem dir de manera complicada una cosa que és simple.

El guió i la memòria
Si volem improvisar hem de complir dues condicions:
- 1: Dominar el tema que tractarem.
- 2: Memoritzar el que volem dir.

Trobo que aquests punts són del tot certs ja que jo hem vaig aprendre tot el que havia de dir entenent-ho i, així, vaig poder improvitzar en algun moment sense cap mena de problema ja que no sempre diem el que havíem après al peu de la lletra sinó que acabem utilitzant altres expressions que ens surten en el moment de parlar degut a l'espontaneïtat que suposa aquest acte.

En definitiva, aquests punts que he citat anteriorment són una bona mostra de la utilitat que he pogut donar als "consells" del llibre per a poder ser una bona oradora.
Ara només espero poder seguir millorant la meva manera d'expossar els futurs treballs que haguem de fer.