Zona Clic

Avui ampliaré la informació que ens dona la meva companya Sandra a la seva entrada titulada "Classe Tic, Jocs interactius". http://sandra-pizarro.blogspot.com/2009/12/classe-tic-jocs-interactius.html

Com podem veure al Bloc de la Sandra, ella ens explica l'ús o activitats que vam fer gràcies al zona clic dient-nos que

El dia 2 de Desembre la classe de TIC va ser una de les més divertides de totes. Em utilitzat alguns programes que permeten al nen aprendre d'una manera més dinàmica i divertida i a la vegada fan que els nens potenciïn i desenvolupin la seva creativitat.

Tot i que ens fa una pinzellada sobre en què consisteix la zona clic, a mi m'agradaria aprofundir més en què és realment la zona clic i que ens permet treballar.

En primer lloc, el Clic és un programari lliure que permeten crear diversos tipus d'activitats educatives multimèdia.
La zonaClic és un servei del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l'objectiu de donar difusió i suport a l'ús d'aquests recursos i oferir un espai de cooperació obert a la participació de tots els educadors/es que vulguin compartir els materials didàctics creats amb el programa.

Les principals seccions de la zonaClic són:

- La Biblioteca d'activitats.

- JClic.

- Clic 3.0

- Comunitat.

- Documents.

- Suport.

- Eines.

- Cerca.

- Canvi d'idioma.

En quant a explicació teòrica sobre que és la zona clic, hi ha poc més a dir. Només queda explorar cadascun dels apartats que ens permeten treballar diferents conceptes de manera dinàmica amb els nostres alumnes.

Així doncs, podem trobar un gran número d'activitats que faran que els nostres alumnes aprenguin a la vegada que passen una estona divertida.

Conferència Anna Pérez

Tot i que ja vaig elaborar una entrada on senyalava les diferències entre la web 1.0 i la web 2.0 i l'avenç que ha suposat aquesta última respecte de la primera, avui penjo una fotografia que m'ha semblat interessant per a situar alguns exemples del que seria la web 2.0 i especialment, aquells que hem de tenir més en compte els mestres.

A banda d'això, la meva companya Laura Sanchez ens explica alguns aspectes comentats per l'Anna Pérez durant la seva conferència a Blanquerna, concretament ho fa a una entrada del seu bloc titulada

Conferència Anna Pérez

http://laurasr91ep.blogspot.com/2010/02/conferencia-anna-perez.html

La Laura ens cita les diferències entre les dues webs però com que jo ja ho vaig explicar, aprofitaré aquesta entrada de la meva companya sobre la conferència de l'Anna per completar tan la seva entrada com les que hagi fet jo aludint a aquesta conferència amb altres temes que van ser comentats i que hem van semblar molt interessants.

Tot i que les diferències entre les webs és un punt molt significatiu i interessant, la conferència es va centrar principalment en els Blocs, en l'ús que n'hem de fer com a docents, i en com hem d'ensenyar a utilitzar tant els blocs com les TIC en general als nostres alumnes.

En primer lloc, L'Anna ens va definir diversos termes relacionats directament amb l'ús dels Blocs que cal tenir en compte.
Aquests termes s'anomenen Neologismes degut a què són de recent aparició. El primer d'ells és Blocaire, el qual podríem definir com persona que forma part d'una blocosfera.

En segon lloc, la Catosfera seria un sinònim de Blocosfera (ja que signifiquen el mateix), i un Post seria una notícia penjada en un Bloc.

Aquest neologismes són una clara mostra dels avenços de les tecnologies en tots els sentits, per tant, tal i com va afirmar l'Anna, com a mestres hem de tenir molt present que:

- L'internet d'avui dia no és el de fa 10 anys
- No parlem d'una eina només de text sinó multimèdia i audiovisual.
- Els nostres alumnes també poden crear continguts web.

També hem de tenir en compte que els nostres alumnes ja estan molt familiaritzats amb eines innovadores que ofereix la web, per tant, com a mestres hem de dominar les TIC per a poder ensenyar als nostres alumnes a fer un ús correcte d'aquestes.

Així doncs, hem d'aprofitar el coneixement que ja tenen els nostres alumnes de certes eines en lloc de prohibir-los tantes coses en relació amb la web.

En definitiva, hem va semblar de molta utilitat identificar les principals diferències entre la web 1.0 i la web 2.0 gràcies a la conferència de l'Anna Pérez, però també trobo molt necessaria aquesta altra part en la que m'he centrat en aquesta entrada referent a com hem d'abordar les noves tecnologies des de la nostra possició com a docents.

EL TEXT

En aquesta nova entrada, ampliaré i puntualitzaré diversos aspectes citats per la meva companya Clara Medina a la seva entrada titulada "La Composició del text" http://claramv.blogspot.com/2009/12/la-composicio-del-text-planificacio.html

Crec que la Clara ens dóna una explicació molt encertada sobre les pautes que hem de seguir a l'hora d'elaborar un text. Concretament, ens diu que un text ha de complir tres parts bàsiques:

1. PLANIFICACIÓ: planificar és reflexionar, és establir els objectius que volem aconseguir amb el text i dur a terme una estratègia determinada per recollir, seleccionar i ordenar la informació que volem transmetre.
2. REDACCIÓ: redactar és transformar els plans i les idees en el llenguatge escrit, en un text coherent, tenint sempre en compte les característiques de la coherència, la cohesió, l'adequació, la correcció i la variació.
3. REVISIÓ: revisar és examinar, és avaluar el que hem escrit, decidir si s'adiu amb les nostres expectatives i, si convé, modificar le que calgui per millorar el text.

Aquestes pautes coincideixen, certament, amb el procés estudiat a l'assignatura de COED sobre com fer un bon text.
Tot i això, la meva companya Clara s'ha oblidat de citar les característiques bàsiques que ha de complir tota mena de text encara que segueixi les pautes anteriors.

Per començar, trobem L'ADEQUACIÓ. L'ADEQUACIÓ és el grau d'adaptació que ha de tenir un discurs i text a la seva situació comunicativa, tenint en compte la varietar dialectal i de registre.
Això vol dir que hem de saber adaptar el text a la situació que requereixi cada moment, però sobretot, al lector al qual anirà destinat ja que si, per exemple, escribim un text que llegirà una persona amb una varietar dialectal diferent a la nostra, ens hi haurem d'adaptar.

En segon lloc, hem de tenir molt present la COHERÈNCIA.La COHERÈNCIA és la propietat del text que selecciona la informació rellevant de la que no ho és i, a més,estableix una relació lògica.La coherència, per tant, és donar sentit a allò que diem, que tingui alguna mena de sentit el text que hem elaborat.
La coherència s'aconsegueix a través d'elements com els connectors.

A més, hem de fer ús de la CORRECCIÓ.És a dir, hem de fer ús d'una correcció lingüística, de les normes d'ús de la llengua per tal que el nostre text sigui fàcil d'entendre.

Per últim, existeixen altres elements que hem de fer servir quan elaborem un text com, per exemple, la variació.
Aquests altres elements són més secundaris però els que hem citat anteriorment són del tot necessaris per donar sentit al nostre text, per fer-lo més fàcil d'entendre, etc

GIMP

Avui intentaré ampliar la informació que ens va donar la nostra companya Laura Hedo en el seu bloc, concretament a l'entrada titulada "Utilització del Gimp".

La Laura ens defineix el programa GIMP com "un programa (programari lliure) que permet retocar imatges i fer collages, és a dir és un programa semblant que el Photoshop però el GIMP és molt més compatible".


Aquesta definició és correcta però a mi m'agradaria aprofundir més en què és el programa GIMP ja que és un programa que encara s'utilitza poc degut a que es troba bastant desplaçat a causa de l'ús del Photoshop.

GIMP significava originalment «General Image Manipulation Program» («Programa de manipulació d'imatges general»). Aquest programa ens serveix,entre d'altres coses, per processar gràfics i fotografies digitals.
Els usos més típics inclouen la creació de gràfics i logotips, el canvi de mida i retallat de fotografies, el canvi de colors, la combinació d'imatges usant capes, l'eliminació d'elements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferents formats d'imatges.
També es pot utilitzar el GIMP per crear imatges animades senzilles.

El GIMP, com ja ens ha dit la Laura, és un programa lliure però això no és tot ja que el podem considerar com una prova que el procés de desenvolupament de programari lliure pot crear aplicacions que els usuaris no avançats puguin usar productivament; d'aquesta forma, va obrir el camí d'altres projectes com, per exemple, el Mozzila Firefox.

A més d'un ús interactiu, GIMP permet l'automatització de molts processos mitjançant diferents opcions.
Per exemple, inclou un llenguatge dit Scheme que es pot usar per a això, a més d'altres alternatives.
D'aquesta manera ens permet escriure guions i plugins per a GIMP que poden després ser utilitzats interactivament; a més és possible produir imatges de manera totalment no interactiva (per exemple, generar al vol imatges per a una pàgina web) i realitzar un processament que canviï el color o converteixi imatges.
Per a tasques automatitzables més simples, probablement sigui més ràpid utilitzar un paquet com el ImageMagick, però GIMP té característiques molt més potents.

Així doncs, és molt recomanable l'us del GIMP ja que és de facil ús per a tothom i ofereix un ventall de possibilitats per a treballar amb les imatges molt més ampli que no pas altres programes.

Presentacions

En aquesta petita entrada penjo un accés directe a algunes de les presentacions que hem anat fent al llarg de les sessions de l'assignatura de TIC ja que no les vaig posar en el seu moment i hem sembla important que tothom hi pugui tenir accés per si necessita aquesta informació en algun moment determinat.

En el link següent es troba la presentació feta sobre el igoogle: http://docs.google.com/present/view?id=dgshzkj4_10dtbkhjdq

En el link que possaré a continuació s'accedeix a la presentació que vam fer per parelles per al treball de territori, en el meu cas el tema era sobre "El Mercat del Clot": http://docs.google.com/present/view?id=djngcx2_4rfxsk2gp

A continuació, una de les primeres presentacions que vam fer sobre els portàtils i els nens: http://docs.google.com/present/view?id=dfgpwq78_9htg264c9

Debat del meu grup

Crec que vaig donar una opinió molt general del que hem va semblar el debat del meu grup. Així doncs, en aquesta entrada hem dedicaré a millorar la meva entrada en la qual vaig donar una opinió sobre com havia anat el debat del meu grup i els de la resta de grups en general.
Sé que les entrades es poden editar però prefereixo fer una ampliació en una de nova per veure coma evolucionat la meva manera de relitzar les entrades.

Per començar, Penso que el nostre debat va estar bé principalment perquè vam sapiguer donar arguments estructurats i convincents com, per exemple:

- LA SINGULARITAT DEL NEN: Els nens han de ser els protagonistes del seu propi aprenentatge, ja que els interessos de cada nen/a no són els mateixos ni el seu creixement es desenvolupa de manera idèntica. Per tant, cada nen aprèn de manera diferent i en diferents moments. Hem de respectar les característiques de cada alumne, intentant desenvolupar al màxim les seves capacitats independentment de les dels altres.
- APRENENTATGE AUTÒNOM, NO IMITACIÓ: Els nens més petits no han de aprendre-ho tot per imitació dels grans sinó que han d’aprendre valors com, per exemple, la responsabilitat per si mateixos. Hi ha infinitat de coses que han de surti de dins del nen i no han de ser fruit de la imitació com per exemple: demanar perdó, elogiar als altres, etc.
- DIFERENTS ETAPES DE JOC: Segons la seva edat, els nens experimenten una etapa determinada de joc (com bé defensa Piaget), és a dir, els nens aprenen a través de l’etapa de joc en què es troben: experimenten els objectes i coneixen el seu entorn a partir del joc, per tant, no han de jugar a allò que juguin els més grans i que encara no coneixen o a allò que juguen els més petits i que ja han experimentat sinó han de viure la etapa que els correspongui.
- ELS GRANS NO PODEN FER DE MESTRES: dels més petits malgrat que sàpiguen més coses que aquests. Entre d’altres coses, no poden fer de mestres per què els manquen gairebé totes les qualitats que ha de tenir un mestre degut a la seva edat però a més, haver d’ensenyar o guiar als més petits en l’aprenentatge, pot fer que el seu propi aprenentatge es vegi afectat negativament ja que si el nen es troba repetint coses que ell ja sap, perdrà tota mena d’interès per la matèria en qüestió. A més, l’aprenentatge dels més grans no avançaria i es quedaria estancat en allò que ja sabien.
- SENTIMENTS DELS MÉS PETITS: Molts dels nens més petits de la classe, lluny de sentir-se ajudats pels més grans, poden arribar a sentir-se intimidats en certa manera per la presència d’aquests a la seva aula i deixar de preguntar-se coses que per als grans puguin resultar òbvies per vergonya a ser posats en evidència.


Amb arguments com aquests, i una vegada finalitzat el debat, hem va satisfer la valoració positiva que van tenir la resta de compnays amb l'expossició que havíem fet les noies del meu grup ja que considero del tot just l'aprobat que ens vam treballar per a que el debat quedés el millor possible.

A més del debat, cal tenir en compte que hem fet altres expossicions orals com, per exemple, les de territori.
Tant per les expossicions de territori com per a la realització dels debats considero, personalment, que han estat molt útils les pautes que ens donava el llibre "Com parlar bé en públic" que ens va recomanar llegir l'Imma i del qual ens va proposar fer un resum amb allò que nosaltres consideréssim més rellevant.

Els aspectes més rellevants per a mi del llibre que m'han ajudat a l'hora de realitzar totes les expossicions orals que hem hagut de fer han estat:

El control dels nervis:
Les 6 coses que, segons el llibre, ens permetran controlar els nervis:

- L’efecte melic: L’orador analitza i controla les seves sensacions això podrà ser conscient de qualsevol símptoma que reveli nerviosisme i l’eliminarà.
- És normal estar nerviós: l’adrenalina. No hem de procurar no estar nerviosos perquè és impossible. Hem d’acceptar que estem nerviosos i procurar mantenir aquests nervis sota control.
- Una bona preparació: la millor garantia. Amb un bon guió preparat i estructurat, la persona que exposa estarà segura del que vol dir i reduirà els seus nervis.
- Experiència i pràctica: més autoconfiança. Només es pot aprendre a parlar en públic parlant-hi, fent autocrítica de cada xerrada i millorant en la següent.
- Alguns trucs pràctics: si ens falla la veu haurem d’aclarir la gola amb aigua, respirar profundament abans de començar, etc.
- Si ens quedem en blanc: Ho podem reconèixer obertament sense demanar disculpes, a més, repetint l’últim que hem dit ens serà més fàcil tornar a agafar el fil.

Potser a l'hora de dur a terme no he tingut en comptem tots els detalls concrets per a controlar els nervis però si que m'ha servit per a aplicar alguns "trucs" que poden fer que, encara que estiguem del tot nerviosos, la nostra audiència no ho percebi.

Improvisació i naturalitat
Un bon discurs oral no ha de ser llegit per dos motius:
- 1: Aquell que llegeix no té en compte el factor QUI, no té en consideració les reaccions del públic perquè llegeix el que porta preparat interessi o no.
- 2: Els textos de l’orador que llegeix acostumen a estar estructurats amb expressions complexes i recargolades que no funcionen bé oralment.
La principal qualitat d’un bon orador és la naturalitat.
Un dels grans problemes que cal evitar és cohibir-se davant del públic i deixar d’actuar amb naturalitat perquè llavors intentarem dir de manera complicada una cosa que és simple.

El guió i la memòria
Si volem improvisar hem de complir dues condicions:
- 1: Dominar el tema que tractarem.
- 2: Memoritzar el que volem dir.

Trobo que aquests punts són del tot certs ja que jo hem vaig aprendre tot el que havia de dir entenent-ho i, així, vaig poder improvitzar en algun moment sense cap mena de problema ja que no sempre diem el que havíem après al peu de la lletra sinó que acabem utilitzant altres expressions que ens surten en el moment de parlar degut a l'espontaneïtat que suposa aquest acte.

En definitiva, aquests punts que he citat anteriorment són una bona mostra de la utilitat que he pogut donar als "consells" del llibre per a poder ser una bona oradora.
Ara només espero poder seguir millorant la meva manera d'expossar els futurs treballs que haguem de fer.

Debats

Tothom, qui més qui menys, ha opinat al seu Bloc sobre què li han semblat els debats universitaris que vam haver de fer en grups de 10 persones per a l'assignatura de COED.
La meva compana Alba Salinero, per exemple, en la seva entrada titulada "Debats" ha anat seguint els debats que s'han fet cada setmana i els ha valorat segons la seva opinió però... Què és el que hem de tenir realment en compte a l'hora de valorar un debat universitari?

A continuació, donaré les pautes en les quals ens hem de fixar quan volguem o haguem de valorar qualsevol debat universitari.

Per començar, hem de tenir present que ens hem de fixar principalment en tres aspectes bàsics, aquests són: Aspectes discursius, Aspectes d'Oratòria i Aspectes organitzatius.

En primer lloc, trobem els Aspectes Discursius. Amb això ens referim a que hem de parar especial atenció a l'estructura dels arguments que dóna cada grup, és a dir, veure si allò que ens estan dient o argumentant per a defensar la seva posició segueix un cert ordre.

A més, hem de veure si s'han ajustat al tema sobre el qual tractava la seva exposició o han anat derivant cap a altres temes més secundaris i de menys importància.
També és important que no es repeteixin massa les idees o arguments ja que una cosa és remarcar una idea per a que quedi més clara i una altra ben diferent és repetir allò que ja s'ha dit sense cap mena de reforç: exemple, citació, etc.

Precisament els exemples també són importants. Com hem dit, un exemple pot ajudar a reforçar una idea però sobretot a deixar-la més clara per a que aquelles persones que ens escolten i no han captat el missatge que els volem transmetre, puguin entendre el que els volem dir.

A continuació, dins dels Aspectes d'Oratòria cal "vigilar" si han utilitzat un registre adequat a la situació o, pel contrari, han fet ús d'un registre massa formal o massa complex per al públic.

Potser no cal ni dir que ens hem de fixar en la claretat i la consició dels oradors, és a dir, si s'han explicat de manera clara i sense entrebancs.

Tampoc està de més mirar si s'ha fet ús d'un llenguatge no-verbal coherent, és a dir, uns gestos, mirades, etc adequats a la situació o, en cas contrari, sense cap tipus de significació ja que un orador pot fer algun gest de manera inconscient que no tingui cap mena d'importància.

Dins de l'oratòria també és indispensable una bona correcció lingüística, per tant, hem de valorar si els oradors han fet ús d'aquesta correcció o han comés un excès d'errors lingüístics innecessaris.

Per últim, referent als Aspectes Organitzatius del debat, hem de valorar si hi ha hagut una bona planificació del debat, és a dir, si el grup tenia clar i preparat el que volia dir o, en canvi, han fet massa ús de la imporvització.

Per acabar, altres aspectes discursius més secundaris serien veure si hi ha hagut un bon autocontrol dels nervis per a evitar que aquests juguéssin "males passades" i si s'han respectat els torns de paraules.