Finalització dels debats i de les recitacions

Avui, dia 21/12/09, hem posat fi a les recitacions i als debats universitaris.
El balanç dels debats és força positiu ja que la majoria estaven d'allò més ben organitzats.
Tot i això, hem fet una valoració més exahustiva de cada debat a partir de la pauta de valoració que se'na va facilitar per tal d'analitzar els debats dels nostres companys.

A més, les recitacions han resultat molt entretingudes i fins i tot, alguna d'elles ha estat bastant divertida.
Tot i que els nervis han jugat algunes males passades, tots ens en hem sapigut sortir de la millor manera possible ja que, pel que he pogut veure, tothom portava molt estudiat allò que volia recitar devant de la resta de companys.

Avui m'ha tocat fer la meva recitació, penso que tot i que estava nerviosa, he sapigut com dissumular-ho ja que alguns fragments del conte que he explicat se'm havien oblidat però he fet ús de la imporvització per a que tot sortís bé i tothom pogués entendre el meu conte.

Així doncs, deixo aquí el meu conte per si algú no ha pogut venir avui a classe i li interessa llegir-lo.

A fora, tot estava nevat. A la llar de foc, cremaven els troncs, donant aquella pau i escalfor només de mirar-la.
La mare era a la cuina preparant el sopar de Nadal. Els nens neguitosos, per fer cagar el tió. De sobte alguna cosa va colpejar la porta.
El pare, extranyat va anar a obrir. Qui podia ser amb aquell fred? No esperaven a ningú. Tota la familia era allà. Potser havia estat el vent.

Un senyor vellet i mig mort de fred va aparèixer darrera la porta. Vestit amb roba vella, va demanar si podia entrar i escalfar-se una mica abans de seguir el seu camí. El van deixar passar i fins i tot el van convidar a sopar. L'home els hi va explicar històries meravelloses, que van fer quedar embadalits els nens, mentre sopaven. Tenia quelcom misteriós, però s'el veia bona persona.

Finalment, l'home es va acomiadar, tot dient que eren la única familia del poble que l'havien volgut acollir en una nit tan freda i simbòlica com aquella, i que estava molt agraït. Tal com va arribar, va desaparèixer deixant una gran pau i felicitat en tota la casa.

L'endemà al matí, quan es van llevar es van trobar a sobre la taula una ponsetia preciosa. Tots es van alegrar molt amb aquell regal, perquè sabien perfectament d'on havia sortit. Aquell home misteriós tenia alguna cosa màgica que repartia felicitat per on anava i aquella planta n'era la prova.



Això és tot!

Bon Nadal a tothom!